dimarts, de juny 02, 2009

... cançó d'ariadna...



… m’agrada mirar, com cau la neu, com brilla el gel, com bufa el vent i com mulla la pluja… i m’agrada llegir, com altres senten fred en caure aquesta neu, s’enlluernen en veure brillar aquest gel, s’arrauleixen en bufar aquest vent i es mullen sota aquesta pluja… Potser és aquesta la màgia que omple les paraules que escoltem, que llegim, que ens imaginem, que escrivim, que diem, però, sobretot… que sentim. Sí, les paraules tenen màgia. I crec que aquesta augmenta i les hi dóna eternitat quan no van soles, quan no són buides, quan porten sentiments i silencis, quan t’emocionen i et deixen sense… paraules…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada