... 100 anys i encara en el llindar...

... rellegint Rosa Leveroni, en el llindar, de Maria-Mercè Marçal, reescric aquest fragment...

"(...) Tal com ha succeït també en el cas de les altres poetes catalanes de nom reconegut i que mereixen indiscutiblement un lloc en la història de la literatura, la normalitat editorial no l'ha pas acompanyada del tot i la seva obra, breu, no ha conegut la difusió i l'interès deguts per part de la crítica. (...) Quan l'any 81, doncs, va aparèixer el volum Poesia, la seva obra se'ns donà tota de cop, i és així com ens va produir el seu impacte. Un impacte que creix a cada nova lectura i en la mesura que aprofundim en la comprensió dels seus versos. (...)"

... en el centenari del seu naixement aquest volum, que aplegava el conjunt de l'obra poètica de Rosa Leveroni, està descatalogat. L'he trobat en una biblioteca. Només podré sentir l'impacte de la relectura dels seus poemes a través del servei de prèstec. El compàs de la seva lírica romandrà lligat a l'anar i venir del llibre, de la biblioteca a casa, de casa a la biblioteca. La normalitat editorial continua seguint uns caminals que sovint no entenc, que sovint no comparteixo...

Fotografia de Rosa Leveroni a l'AELC.

Fragment de Rosa Leveroni, en el llindar, 1988, recollit a Maria-Mercè Marçal. Sota el signe del drac. Proses 1985- 1997. A cura de Mercè Ibarz.
Editorial Proa, 2004, (pàgines 53 a 66).