... divagacions amb un diari a la mà...

... Una operació corrent. Anar al bar de sempre. Demanar el cafè, agafar el diari, anar a la taula on seus i que d'alguna manera et creus teva, i començar a passar pàgines mentre et porten la dosi de cafeïna diària. Petits glops de vici calent, mentre els ulls passegen pels titulars. T'atures en un, el llegeixes per sobre i continues. Informació caòtica malgrat el sistema ordenat de classificació. Tipografies ballant. Frenètica dansa d'articles. Només vols un petit recer, un lloc on aturar-te i poder assaborir glops de bona literatura periodística, salvavides del nàufrag, que et fa creure encara en una professió i en un ofici. Les darreres gotes de cafè llisquen entre les paraules del bon columnista. Potser sí que avui serà un bon dia...

"La existencia de un periodista contiene todos los elementos que dotan de gracia a la vida de cualquier hombre de provecho.

¿Sinceridad? Un periodista dice sinceramente aquello que no cree.

¿Creatividad? Un periodista crea sin parar, haciendo pasar sus deseos por realidades.

¿Amor? Un periodista ama con ternura lo que no merece amarse.

Pero estoy divagando de nuevo."

Serguei Dovlátov. El compromiso. Gasteiz: Ikusager Ediciones, 2005. Compromiso Undécimo, pàgina 157.