... llegir...

… primer veus les lletres amb ulls ben oberts, grans, brillants, meravellant-te d’aquella grafia en negre sobre el blanc paper. Després, aprens que juntant-les es formen les paraules que, en més d’una ocasió, el teu dit menut acarona mentre una veu s’entrebanca. Més tard, l’obligació fa que es coneguin unes lectures concretes. La mirada, però, s’escapa fins aquelles lleixes de llibres llaminers, grans i petits, que no sempre estan a l’abast de la mà que els vol i els desitja. La lectura esdevé fluida i els llibres que no et deixen llegir, perquè no són per a tu, perquè no tens l’edat, perquè són dels grans, són els que d’amagat agafes amb tremolors per tot el cos, per llegir-los en un racó. Un bon dia, davant teu s’obre un horitzó on es perden títols, autors, personatges, memòries, tragèdies, comèdies, drames, històries, poesia, teatre, narrativa… la ficció i la no ficció semblen no tenir fi i es confonen. I, llavors, llegir esdevé plaer, esdevé instint…