... la veu interior de la lectura, una callada veu, plena de força i de sentiment, capaç de fer-me recòrrer paisatges i donar forma al sensible, està amagada en cada paraula, en cada pausa. Quan un mot, una frase o un paràgraf em captiven, m’agrada llegir-ho en veu alta, per a mi mateixa, per escoltar com les paraules prenen cos i s’omplen de sonoritat. Flaubert amb la seva prova del ‘gueuloir’, rellegia en veu alta els seus escrits per copsar com sonaven les paraules, detectar repeticions, escoltar la perfecció de les seves frases i veure l’harmonia del relat. Torno a llegir en veu alta allò que ha aturat la meva lectura. Trenco el silenci i el fragment pren una nova dimensió, em mostra nous matisos, com si el so, d’alguna manera, li pogués infondre una nova vida. M’atanço als llibres i a la lectura, des de la meva mirada, des del meu propi bagatge i tarannà… tot són maneres de llegir…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada