Murakami, Ryu. Azul casi transparente (Kagirinaku Tomei Ni Chikai Buru, 1976).
Barcelona: Anagrama- Compactos, 3a. edició, 2007; 143 pp; traduït per Jorge G. Berlanga; ISBN 84-339-1479-8
En Ryu i els seus amics viuen a la vora d’una base nord-americana. Les drogues, els concerts de rock, i les orgíes amb els soldats, es barregen en un caos autodestructiu.
Droga, sexe i rock-and-roll. Imatges d’una immersió passiva a l’autodestrucció. Decadència sense sentimentalismes ni prohibicions. Un castell, un color i una etapa.
Droga, sexe i rock-and-roll. Imatges d’una immersió passiva a l’autodestrucció. Decadència sense sentimentalismes ni prohibicions. Un castell, un color i una etapa.
“Entonces es realmente divertido acabar este palacio y mirar en su interior, igual que mirar la tierra desde las nubes, porque allí está todo, todas las cosas del mundo. Todo tipo de personas hablando diferentes lenguas, y los pilares del palacio están hechos con estilos muy diferentes, y comida de todas partes del mundo se amontonan en las mesas.”
Hi podem trobar referències a la contracultura, a les distopies de Burgess, a l’expressionisme de Camus, al realisme brut de Bukowsky, a les trobades de la generació beat, a la brutalitat pura i crua, tot això, sense judicis ni prejudicis, sense opinions ni moralismes. Joves dels anys setanta que mantenen un cert anonimat, retratats en un moment de les seves vides. Joventut marcada per l’emblemàtic droga, sexe i rock-and-roll, que venia dels Estats Units i el seu american way of life. Uns personantges aliens i desaferrats, submergits entre la realitat i les al.lucinacions, que no troben el seu lloc. Una novel.la que no desenvolupa cap desenllaç, simplement captura uns moments concrets i els explica amb un llenguatge explícit, fred, imparcial, material i sense propòsit.
… La mirada s’amaga rere les lents convergents de la càmara. El dit captura la imatge real de l’objecte que s’observa des de l’ocular. Acotat el camp visual, fixat el moment, la realitat s’allunya en passar-la a les dues dimensions…
-la darrera estança del laberint, 5 de març de 2008-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada