El mariner que va perdre la gràcia del mar, de Yukio Mishima

Yukio Mishima (1925- 1970), controvertit i fascinant escriptor i dramaturg japonès, de la segona generació de postguerra de la literatura contemporània japonesa.

Mishima, Yukio. El marino que perdió la gracia del mar (Gogo No Eiko, 1963).

Madrid: Alianza- Literatura, 2003; 174 pp; traduït per Jesús Zulaika Goicochea; ISBN 84-206-5515-5.

L’entrada d’un mariner a la vida de la seva mare, deixa de ser idealitzada per en Noboru, quan aquest decideix quedar-se a terra i ser el seu pare.

Un mariner, una vídua i el seu fill. Sis menors de catorze anys i l’article catorze del Codi Penal. Idealitzacions trencades i solucions finals.

“Noboru, que fingía ser un niño, hacia guardia para cuidar de la perfección de los adultos, del instante. Desempeñaba su papel de centinela. Cuanto menos tiempo tuvieran, tanto mejor. Cuanto más corto fuera aquel encuentro, menos perfección sería mancillada. Por el momento Ryuji, como hombre que deja atrás a una mujer para viajar alrededor del mundo, como marino y segundo piloto, era perfecto. Y como mujer que queda atrás, como tejido de vela hermoso y lleno de felices recuerdos y dolor por las despedidas, su madre era perfecta también.”

Quan davant dels ulls dels nens, el món dels adults esdevé buit i el món de la infantesa s’allunya, la tragèdia marca el tarannà dels esdeveniments. Uns nens que esdevenen terribles, en descobrir que aquest món que el temps comporta, els hi dóna lleis que els protegeixen i que obren les portes de la més absoluta llibertat d’actuació. La mort, llavors, esdevé una fita que dóna pas a un nou començar, per sobre de la buidor del món que els espera. La força de la naturalesa infantil i els seus raonaments, són tractats amb una perfecció estètica, objectiva, subtil i delicada, malgrat la cruesa dels sentiments i de les accions.

… El cel gris-plom anuncia la tempesta i les onades del mar ho diuen en veu alta, mentre les barques continuen feinejant. Malgrat el trencament brutal de l’harmonia, un nou equilibri tornarà a dominar el mar…

-la darrera estança del laberint, 27 de febrer de 2008-