... me'n recordo, sí, i encara fa mal. Però ja no és aquell dolor punyent. Hi ha dolors que s'arrelen i acaben formant part de tu, com una cicatriu que queda per sempre més...
... alguns dies, encara em sembla veure retallada la seva silueta, amb el cap cot, aguantant la roba amb una mà i una agulla enfilada a l'altra, fent aquelles puntades petites. D'altres, en obrir la porta, em sembla recordar el so de la màquina i puc intuir l'ombra del seu cos, mentre amb la mirada fixa veia passar la roba sota l'agulla...
Veig la mà d'una altra dona fent puntades semblants. La veig tirant el coll cap enrere perquè fa hores que manté la mateixa postura davant la vella Singer. Per sort (no sé fins quan), encara puc veure aquestes mans i acariciar-les ben sovint. I em fa molt mal només de pensar que algun dia no hi seran. Però encara em fa més mal saber que quan això passi, amb el temps, el dolor s'anirà apaivagant.
ResponEliminaEl teu comentari m'ha emocionat moltíssim, Ariadna. Salutacions.
... moltes gràcies...
ResponElimina