... des de sempre, quan parlen de metamorfosi, penso en Dafne que voluntàriament va demanar ser transformada abans de cedir al desig d'Apol.lo. Però el neguit de saber que sota l'escorça encara bategava el seu cor que, malgrat la transformació, encara refusava els petons i les abraçades del seu perseguidor, mai ha deixat de trasbalsar-me. Quins sentiments van ofegar-se sota les paraules que, suplicant el favor de Peneu, van provocar la destrucció del seu cos? Malgrat tot, el déu va fer d'ella el seu arbre i la seva presència restà lligada a la seva a ornamentació. Potser llavors la jove nimfa va ser conscient de les conseqüències d'aquella pregària sense retorn. Qui sap si el crit d'horror d'ella i la mirada perplexa d'ell no van omplir aquell bosc, escenari de la persecució i del miratge, i el seu ressó encara es mou entre les fulles d'aquell i altres arbres, anònims espectadors de tot...
"Ajuda'm, pare, si és veritat que els rius teniu poder diví; destrueix, transformant-la, aquesta figura meva que m'ha fet ser massa desitjada."
Ovidi, LES METAMORFOSIS I- VI. Editorial La Magrana.
... i si bé en la literatura trobem dones que veuen en la metamorfosi una fugida, sempre tinc present a la noia que abans de morir cremada es va transformar en salamandra. Entre les flames, ella, l'amant, va veure com l'home que estimava no feia res per salvar-la. Sentint el foc en la pell, ella, la bruixa, va caminar entre les brasses sota la pell negra de l'amfibi. Quieta sota el llit, ella, l'animal, d'amagat i en silenci contemplava allò que mai més podria tenir i perseguida i desenganya, va fugir per endinsar-se en una bassa...
"I jo era a totes dues bandes: entre el llot, amb les anguiles, i una mica en aquell món de no sé on..."
Mercè Rodoreda. TOTS ELS CONTES. La meva Cristina i altres contes: LA SALAMANDRA, nº18 de la col.lecció MOLC d'Edicions 62 i "la Caixa".
... metamorfosi, canvi, transformació, opcions sense retorn. Si mantenen l'absència de rebel.lió i duen a caure en la més fosca impotència, les fugides pesen com condemnes. L'ésser transformat es perd sota un cos mutat, mantenint la seva capacitat humana i quedant ancorat entre mons als quals ja no pertany...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada