... me'n recordo o crec recordar-ho, com si d'entre el son i la vigília les imatges quedessin barrejades, sense saber quina pertany a un i quina a l'altra...
... el soroll de la fusta del terra sota els peus marca cada passa. Els dits es passegen pels lloms dels llibres i acaronen aquelles enquadernacions de pell gastada, de cartró rosegat i de lluentors perdudes. La mà s'atura sobre un llibre, fa un petit moviment de canell i, molt a poc a poc, surt del seu lloc. En obrir-lo, la pols pessigolleja el nas i l'omple de la fortor de paper vell i tinta impressa. Les hores passen des del seient improvitzat en aquella finestra. I amb el llibre a les mans, llegint, o prement-lo lleugerament contra el pit, mentre els ulls s'endinsen en aquell cel, sovint els personatges de la lectura es confonen amb aquells núvols esfilagarsats que enteranyinen el blau.
Recordo l’arribada a la casa, com la mare feia dissabte i amb un drap a l’escombra repassava els racons del sostre. Tanco els ulls i encara puc notar el formigueig per tot el cos en veure aquelles aranyes que queien. Em miro els llibres. El cel va canviant de color i de forma, omplint-se de reflexos plens de llum i d’ombres, anunciant lentament el pas de la tarda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada