dijous, de juliol 23, 2009

... no va ser suborn...


… per creuar el riu Aqueront, el barquer cobra el viatge (una moneda -posada sota la llengua- o dues -tapant les parpelles-), i porta les ànimes al món subterrani. A la barca hi amaga la seva garrafa de vi, que buida entre cops de rem, i anades i tornades per les aigües fètides. En el seu moment, bé podria ser que Enees, Heracles i Orfeu pugessin a la barca en un d'aquells dies de garrafa plena. I, quan el mític Orfeu va tocar la seva lira, Caront, ebri i entendrit per la melodia, va recordar la seva joventut perduda, emocionat pels motius del jove. No va ser suborn, sinó nostalgia...

Il.lustra el post: Caront, il.lustració de Gustave Doré per La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada