dimarts, de juliol 07, 2009

... si mai veus...


… Si mai veus algú sentat i llegint, en un tren o en un bar, completament submergit en les pàgines del llibre que té entre mans, abduït per les paraules que els ulls segueixen d'esquerra a dreta, obrint el llibre fins quasi el crec del llom, subratllant paràgrafs i doblegant les pàgines que li agraden, mira'l, si vols, però tingues per segur que no et veurà, i, inclús, ni sabrà de la teva presència, perquè en aquells moments és lluny, molt lluny d'aquell vagó o d'aquell racó. I, si mires amb atenció la seva expressió, pots arribar a fer-te cinc cèntims de la seva lectura. De vegades, però, l'encanteri es trenca, la mirada s'aparta de la plana de paper i es perd en la finestra o pel local. En el seu cap, segurament, hi ha aquella barreja de ficció i realitat amb la sensació de mareig típic de qui no trepitja terra ferma. Després, lentament, sota la boira d’un somni, els ulls tornen a les grafies negres i els dits acompanyen, durant una estona, aquell text. Potser, veuràs com mou els llavis, sentint la caricia i el cos dels mots en la seva boca. Escoltant aquella veu que només les seves oïdes poden escoltar. Acompanyant les imatges que es formen en la seva ment, a cada frase, a cada gir de la història. Per un temps, ni està allí, ni és qui és, ni pertany a aquest món, perquè ni vol estar allí, ni vol ser qui és, ni desitja pertànyer a aquest món. Si mai veus algú així, no te'n riguis... podria ser jo...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada