... noms...

… A Terramar, de l’escriptora Ursula K. LeGuin, no donen el nom, només el donen a algú que saben del cert que no trairà la seva ànima, i utilitzen altres noms que no són autèntics… M’atreu això de no donar el nom. De fet, em fascinen els noms…
Anomenem les coses amb el nom que ens han ensenyat, ens han dit o hem escoltat, però, què passaria si un dia descobríssim que no són autèntics?
Quines connotacions donen la veritable autenticitat als noms i a les coses?
Quan un nom no s’utilitza o queda amagat pel silenci, o cau en l’oblit, o arriba a morir quan mor la llengua… quan això passa… on va a parar l’autenticitat que tanca aquest nom que es perd, aquest nom que no és fals? …