Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling

Pu Songling (1640- 1715), escriptor xinès de la dinastia Qing.

Songling, Pu. Contes estranys del pavelló dels lleures (selecció del recull original Liaozhai Zhiyi).

Barcelona: Quadrens Crema, 2001; 160 pp; traduït per Manel Ollé i Chün Chin; ISBN 84-7727-321-9

Selecció de catorze relats curts, de la col.lecció Liaozhai Zhiyi, que ens endinsen en móns fantàstics i misteriosos de la tradició oriental.

Esperits i humans, amors i transformacions, sortilegis i màgia. De la mà de la il.lusió, la vida i la mort, s’entra en un univers fascinant.

“Sigil.losament, es va apropar a una finestra i va poder veure un horrible ésser monstruós de cara verdosa i dents esmolades. Estava dibuixant el contorn d’una dona sobre una pell humana que hi havia estesa damunt del llit. Així que va haver traçat el contorn, hi va afegir color, després va deixar els pinzells sobre la taula, va estirar-la amb una suau sacsejada per treure-li les arrugues com si es tractés d’un vestit, i se la va ajustar al cos. En cosa de segons el monstre es va transformar en la noia.”
-La pell pintada.-

Pu Songling, sortia de casa seva i s’asseia a la vora del camí. Amb te i tabac convidava a qui s’aturava i l’explicava històries. Al vespre, a casa seva, cal.ligrafiava les que més li havien agradat. Així, de 1670 a 1690, va anar creant-se el seu recull de relats Liaozhai Zhiyi, on la tradició oral esdevenia una nova narrativa allunyada de l’erudició de l’època. Història a història, durant anys van circular còpies dels seus manuscrits, fins que en el 1766 es publica per primer cop aquest recull amb un total de 431 contes. Els seus relats curts lliguen, en el paper, un imaginari tradicional amb l’ètica budista, confuciana i taoista, una màgia amb la crítica al feudalisme del moment, un lirisme fascinant amb la tradició oral del seu entorn. En ells, ésser fabulosos i estranys, situacions concretes i fantàstiques, imaginari i realitat, esdevenen petites peces narratives de gran bellesa, que han fet del Liaozhai un clàssic molt traduït. En Jorge Luis Borges el qualifica, dins de la literatura xinesa, com l’equivalent que per Occident seria Les Mil i Una Nits.

… El recitador d’històries seu en el seu racó del mercat. Entre verdures, carns i peixos, la seva veu dibuixa rostres de gran bellesa i mirades penetrants, monstres ferotges i valents herois. Les seves paraules duen aventures, misteris, amors i lluites, que tots escolten: per uns instants, les seves vides desapareixen i la màgia els omple…

-la darrera estança del laberint, 17 de març de 2008-