Històries en el palmell de la mà, de Yasunari Kawabata

Yasunari Kawabata (1899- 1972), escriptor japonès contemporani, que va ser el primer, d’aquesta nacionalitat, en rebre el Premi Nobel de Literatura, el 1968.

Kawabata, Yasunari. Historias en la palma de la mano (Tenohira No Shosetsu, recull des de 1923 al 1972).

Buenos Aires: Emecé editores, 2a. reimpressió, 2005; 289 pp; traduït per Amalia Sato; ISBN 950-04-2738-9

Setanta relats que escrits ocupen el palmell d’una mà. Històries breus, miniatures reduïdes a l’essència de la solitud, l’amor, el temps i la mort, dins d’atmosferes i situacions intenses, concentrades i fragmentades.

Breus. Llampecs de fantasia i realitat. Miniatures. Captures de tinta sobre la pell. Sentiments i relacions en el pas del temps.

“Aun si tienes la astucia de buscar solo en un arbusto, alejado de otros niños, debes saber que no abundan los grillos en este mundo. Probablemente encuentres una muchacha parecida a una langosta a quien veas como un grillo.”
-La langosta y el grillo.-

“Si hay otra joven que deba ser mi esposa, muéstrame su rostro reflejado en el agua, le rogó al lago. Estaba convencido de que era posible ver a través del tiempo y del espacio. Por eso era un solitario.”
-El arreglo de bodas de los gorriones.-

“Me puse de pie. Si me ponían la máscara, y luego me la quitaban, quedaría horrible como un demonio a los ojos de mi mujer. Sentí miedo de la bella máscara. Y ese temor me despertó la sospecha de que el rostro siempre gentil y sonriente de mi mujer podía ser un artificio, tal como la máscara.”
-El hombre que no sonreía.-

La recerca de l’essència i la puresa en la tasca d’escriure, dóna per resultat el fragment mínim, capaç de condensar la història, de manera breu i completa. Els mots justos, que encaixen a la perfecció en el traç escrit en el palmell d’una mà oberta, que espera en la seva part còncava l’escriptura creada. Fantasies i realitats, al voltant de l’amor i la solitud, el pas del temps i de la mort, omplen aquest palmell sense descans, malgrat dies, setmanes, mesos i anys. Una trajectòria de l’escriptura al llarg de la vida de l’autor, de la joventut a la maduresa, de l’aprenentatge al treball, queda recollida en un breu espai. Paraules, minimitzades amb precisió dins de contes breus de gran bellesa i lirisme, que mostren la puresa literària de Yasunari Kawabata.

… Una forta olor a terra remenada, amb tossuderia i necessitat. Un espai minúscul, reduït al pas del propi cos entre la flonjor del sòl humit per la pluja. Un moviment entre el plaer i el sentit de l’existència, dibuixa filigranes en la profunditat. El cuc de terra menja sense descans el mateix camí que va seguint…

-la darrera estança del laberint, 26 d'abril de 2008-