Diari d'un boig i altres relats, de Lu Xun

Lu Xun (1881- 1936), pseudònim de Zhou Shuren, escriptor considerat com el pare de la literatura xinesa contemporània.

Xun, Lu. Diari d'un boig i altres relats (selecció de Na Han, 1923).

Barcelona: Edicions de 1984, 2007; 215 pp; traduït per Carles Prado; iSBN 84-96061-86-6

Nou relats on la realitat queda banyada de sàtira i simbologia. Nou líriques crítiques socials, d’un escriptor i de la seva visió, de l’entorn que l’envolta.

Bojos que escriuen. Homes i tavernes. Dones i penes. Misantrops i enterraments. Mirades a tempestes. Sorolls eixordadors i veritables. Nits de Cap d’Any. Sabons i olives. Penediment pel passat. Vides, moments, morts, records, nostalgies i penes. Iròniques, tràgiques, angoixants i tristes.

“Tots aquests pensaments són encara més banals que els camins que apareixen i tornen a desaparèixer en la foscor. L’únic que em queda és la nit del principi de la primavera, que encara és més llarga que mai. Com que encara continuo al regne dels vius, hauré de tornar a començar. I el primer pas no és altre que posar la pena i el penediment sobre el paper, per la Zijun i per mi mateix.”
-Recança del passat.-

Selecció de relats breus del recull del Crit de Combat. Lu Xun dóna vida a uns personatges, a través dels quals, un ritme fragmentat, a vegades autobiogràfic, oscil.la entre contrastos. Ficcions impregnades per una crua sàtira, descarada i amagada, d’una societat, d’uns costums, d’una realitat i d’uns símbols, que a vegades xocaven contra l’escriptor. Un caire costumista, amb tocs tràgics, fixa, amb unes escollides paraules, la visió d’un autor compromés amb el que vivia, veia i creia. Els relats de Lu Xun, no són només clars exponents d’un trencament amb la literatura clàssica de la Xina, són també unes històries de gran lirisme davant les grans contradiccions d’un país, una cultura i una gent que es trobava enmig d’un canvi. Una obra que dóna la visió al.legòrica i dramàtica de les dificultats d’un intel.lectual que, quan tot al seu voltant entra en efervescència, no deixa d’observar i escriure.

… Un silenci dens i feixuc fa més fosca la nit. Una tensió dóna rigidesa als membres. L’espera i l’estat d’alerta omple l’atmosfera enrarida de l’habitació. Un bronzit agut dóna el crit d’alarma a la munió espectant. Caigudes en picat, vols rasants, giragonces acrobàtiques, amb una sola finalitat, clavar fort i travessar la pell per alimentar-se…

-la darrera estança del laberint, 5 de maig de 2008-