Ryûnosuke Akutagawa (1892- 1927), escriptor japonès del període Taisho, de la generació “neo-realista” sorgida a finals de la Primera Guerra Mundial.
Akutagawa, Ryûnosuke. Kappa. Los engranajes. Dos novelas. (Kappa, 1927 i Haguruma, 1927).
Buenos Aires: Paradiso, 2006; 122 pp; traduït per Kazuya Sakai; ISBN 987-9409-58-2
Il.lustració de la coberta, Mètode per controlar els Kappa, 1881, de Tsukioka Yoshitoshi.
El pacient numero 23 explica les seves vivències en el món dels Kappa. Aquests éssers, que viuen en els rius i tenen els canals i les canonades de Tòquio com els seus carrers, tenen les seves pròpies normes socials, no sempre similars a les humanes.
Acompanyant a Kappa, Els engranatges, relata els fragments de la vida i les al.lucinacions d’un escriptor, barrejant la realitat amb el deliri.
Kappa... Humans i éssers fantàstics. Dos móns i dues societats. Problemes i crítica social. Sàtira del món humà.
“No le contesté, y me dí la vuelta instintivamente para contemplar el Gran Templo. Éste elevaba sus altas torres y cúpulas hacia el nublado cielo como si fueran numerosos tentáculos, reflejando la sombría impresión que deja un espejismo en el cielo del desierto.”
Els engranatges... Al.lucinacions i visions confoses. Retalls de la vida d’un escriptor. Engrunes que cauen per un pou.
“Vi además una cosa extraña delante de mis ojos. ¿Una cosa extraña…? Eran unos engranajes semitransparentes que giraban a velocidad vertiginosa. Es algo que se viene repitiendo desde hace tiempo. Los engranajes se multiplican y me dificultan la visión; pero sólo por unos minutos, luego desaparecen y entonces me acomete un terrible dolor de cabeza.”
La ficció i la realitat, poden anar de la mà, col.locant-se en el mateix pla el món real i el fantàstic, la ficcionalitat i l’autobiografia. En aquestes darreres obres d’Akutagawa és així. Els problemes que queien sobre seu, són el rerefons d’ambdues novel.les, sobretot de la segona. En Kappa, amb un estil clar i irònic, la crítica social utilitza el món d’uns éssers a mig camí entre la mitologia i la zoologia, donant la imatge inversa del mirall del món humà. En Els engranatges, un escriptor cau en una espiral d’al.lucinacions, visions i de foscor, que reflexa els darrers mesos de la vida del propi Akutagawa. En ambdos relats, els problemes sobre l’existència humana i els deliris de la bogeria, es passegen com ombres entre les seves paraules, donant una visió lleugera i densa, extravagant i fidel, a la vegada.
… Un i un altre cop. Amunt i avall. Amunt i avall. Moviments ara més ràpids, ara més lents. Cops de cap repetits, una i una altra vegada. Caparrades insistents. El cotxe accelera i la molla que uneix el cap amb el cos de plàstic marró del gosset, es gronxa a gran velocitat. Amunt i avall. Amunt i avall…
-la darrera estança del laberint, 16 d'abril de 2008-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada