dimarts, d’abril 19, 2011

... digueu-li introducció, digueu-li cloenda...

... diuen que entre l'escriptor i el territori hi ha un vincle estret, una relació emotiva i fràgil alhora. El paisatge és capaç d'inspirar les més belles paraules, de donar veu al sensible i de fer brollar emocions íntimes. Davant seu ens perdem dins la seva grandesa, aturant-nos en cada petit detall.
Passejant per la literatura, anant d'un lloc a un altre, ens deixem endur i caminem, a poc a poc, pel simple plaer de fer-ho. Bressolats per les veus banyades de verds i blaus, es fan presents escenes, personatges i històries. Descobrim, redescobrim, muntanyes, aigües, pobles i gent, gaudint d'una terra propera i estimada.
I així, tot passejant, aprenem a mirar i a escoltar de nou el nostre territori a través de la literatura...

... dissabte 23 d'abril, en una plaça petita, en un poble de muntanya, un passeig...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada